El calendari gregorià és el calendari establert pel papa Gregori XIII, a instàncies de Ghiraldi. És vigent des de 1582 i prové del calendari julià, utilitzat des que Juli Cèsar l'instaurés l'any 46 aC. La reforma del calendari va ser estudiada i realitzada pels matemàtics de la Universitat de Salamanca, que van presentar al Papa la proposta definitiva. Precisament aquell any, el papa ordenà que s'eliminessin 10 dies del calendari (el 4 d'octubre va ser seguit pel 15 d'octubre), per tal de compensar l'avançament de l'arribada de la primavera provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la precessió dels equinoccis.
Història[]
La reforma gregoriana neix de la necessitat de portar a la pràctica un dels acords del Concili de Trento: el d'ajustar el calendari per eliminar el desfasament produït des d'un concili anterior, el primer Concili de Nicea, de 325, en el qual s'havia fixat el moment astral en què s'havia de celebrar la Pasqua i, en relació amb aquesta, les altres festes religioses mòbils. El que importava, doncs, era la regularitat del calendari litúrgic, per al qual era precís introduir determinades correccions en el civil. En el fons, el problema era adequar el calendari civil al any tròpic.
En el Concili de Nicea I es va determinar que es commemorés la Pasqua el diumenge següent al pleniluni posterior a l’ equinocci de primavera (a l'hemisferi nord; equinocci de tardor a l'hemisferi sud). Aquell any 325 l'equinocci havia ocorregut el dia 21 de març, Desde l'any 45 a. C. fins al 325 havien transcorregut 370 anys, havent-se produït un avenç de gairebé tres dies en la datació. En la data de celebració del primer concili de Nicea els equinoccis van succeir els dies 21 de març i 21 de setembre, mentre que els solsticis es van produir els dies 21 de desembre i 21 de juny. No obstant això, mentre va regir el calendari julià, aquests esdeveniments havien tingut lloc els dies 24 dels respectius mesos. Com amb el solstici d'estiu i d'hivern es corresponen la nit més curta i la més llarga, les celebracions paganes d'aquestes efemèrides nocturnes s'han perpetuat, encara que cristianitzades sota les advocacions de Sant Joan Baptista ('Nit de Sant Joan') i de Nadal ('Nit de Nadal'), però ja no coincideixen amb els respectius solsticis.</ref> però amb el pas del temps la data de l'esdeveniment s'havia anat avançant fins al punt de què el 1582, el desfasament era ja de 10 dies, i l'equinocci es va datar el 11 de març.
El desfasament provenia d'un inexacte còmput del nombre de dies amb què compta l'any tròpic; segons el calendari julià que va instituir un any de traspàs cada quatre, considerava que l'any tròpic estava constituït per 365,25 dies, mentre que la xifra correcta és de 365,242189, o el que és el mateix, 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons. Aquells més d'11 minuts comptats addicionalment a cada any havien suposat en els 1257 anys que intervenien entre 325 i 1582 un error acumulat d'aproximadament 10 dies.
El calendari gregorià retarda prop d'1/2 minut cada any (aproximadament 26 segons c/any), el que significa que es requereix l'ajust d'un dia cada 3.300 anys. Aquesta diferència procedeix del fet que la translació de la Terra al voltant del Sol no coincideix amb una quantitat exacta de dies de rotació de la Terra al voltant del seu eix. Quan el centre de la Terra ha recorregut una volta completa entorn del Sol i ha tornat a la mateixa «posició relativa» en la qual es trobava l'any anterior, s'han completat 365 dies i una mica menys d'un quart de dia (0,242189074 per ser més exactes). Per fer coincidir l'any amb un nombre enter de dies es requereixen ajustaments periòdics cada certa quantitat d'anys. De la regla general del de traspàs cada quatre anys, s'exceptuaven els anys múltiples de 100, excepció que al seu torn tenia una altra excepció, la dels anys múltiples de 400, que sí que eren de traspàs. La nova norma dels anys de traspàs es va formular de la següent manera: la durada bàsica de l'any és de 365 dies; però seran de traspàs (és a dir tindran 366 dies) aquells anys les dues últimes xifres dels quals són divisibles per 4, exceptuant els múltiples de 100 (100, 200..., 800..., 1800, 1900, 2000...), dels que s'exceptuen al seu torn aquells que siguin divisibles per 400 (1600, 2000, 2400...). El calendari gregorià ajusta a 365,2425 dies la durada de l'any, la qual cosa deixa una diferència de 0,000300926 dies o 26 segons a l'any d'error.
Intentar crear una regla per corregir aquest error d'un dia cada 3300 anys és complex. En temps tan llarg la Terra es desaccelera en la seva velocitat de rotació (i també es desaccelera el moviment de translació). La Lluna exerceix un efecte de retard sobre aquesta velocitat de gir per l'excentricitat creada per les marees. La disminució de la velocitat de gir creada per aquesta excentricitat és similar a la que es produeix quan fem girar un Frisbee posant-li una mica de sorra mullada en un costat de la vora inferior: quan el platet es fa girar, la seva velocitat de gir és molt menor a la que té quan no existeix tal excentricitat. Aquest efecte encara es troba en anàlisi i mesurament per part del món científic i addicionalment existeixen altres efectes que compliquen definir regles amb tal precisió. Aquest error és sol d'una part per milió. El més pràctic serà que quan la diferència sigui significativa, es declari que el pròxim any de traspàs no se celebri. De totes maneres, queden gairebé dos mil anys d'anàlisi i discussió abans de necessitar aquest ajust.
Un altre problema diferent és la disminució de la velocitat de rotació terrestre (i també de la translació terrestre), la qual es pot mesurar amb gran exactitud amb un rellotge atòmic. És un problema diferent perquè no ha de veure res amb el càlcul del calendari i, per tant, amb els ajusts que se li hagin de fer al calendari. Més aviat és al contrari: és el rellotge atòmic el que ha d'ajustar-se als moviments de la Terra. El rellotge atòmic mesura un temps uniforme que, per tant, no hi ha en la naturalesa, on tots els moviments del món físic són uniformement variats.
El dia, la setmana i el mes[]
L'any consta de 7 mesos de 31 dies (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), 4 de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) i un (el febrer) que en té 28 en els anys comuns i 29 en els de traspàs. Els anys comuns també es divideixen en 52 setmanes i un dia i els de traspàs en 52 setmanes i dos dies. Això fa que si una data s'esdevé en un determinat dia de la setmana un any, la mateixa data l'any següent s'esdevé en l'endemà de la setmana; si l'any és de traspàs, les dates compreses entre el març i el febrer de l'any següent s'esdevenen dos dies de la setmana més tard, en relació al dia en què havia caigut l'any anterior.
| Nº | Nom | Dies |
|---|---|---|
| 1 | Gener | 31 |
| 2 | Febrer | 28 ó 29 |
| 3 | Març | 31 |
| 4 | Abril | 30 |
| 5 | Maig | 31 |
| 6 | Juny | 30 |
| 7 | Juliol | 31 |
| 8 | Agost | 31 |
| 9 | Setembre | 30 |
| 10 | Octubre | 31 |
| 11 | Novembre | 30 |
| 12 | Desembre | 31 |
- Dia: és la unitat fonamental de temps del calendari gregorià. Un dia equival aproximadament a 86.400 segons del Temps Atòmic Internacional o TAI: recordem que és el TAI el que s'ha d'ajustar al verdader moviment de rotació terrestre, que es retarda respecte a la durada del mateix.
- Setmana: període de 7 dies.
En la majoria dels països cristians, la setmana comença dilluns, ja que el dia de descans del Senyor (Dominus) és el diumenge, el setè. Als països anglosaxons, probablement per influx de la religió jueva, el descans de la qual és dissabte, es considera que el primer dia de la setmana és el diumenge, costum que s'ha estès a alguns altres països.
L'impulsor de la reforma del calendari fou Ugo Buocompagni, jurista eclesiàstic, elegit papa el 14 de maig de 1572 sota el nom de Gregori XIII. Es constituí la Comissió del Calendari, en la que destaquen Cristóbal Clavio i Luis Lilio. Clavio, astrònom jesuita, el "Euclides del seu temps '", era un prestigiós matemàtic i astrònom. El mateix Galileo Galilei el va requerir com a aval científic de les seves observacions telescòpiques. Un cràter de la Lluna porta el seu nom. Quant a Lilio, metge i astrònom, sabem que va ser el principal autor de la reforma del calendari. Mort el 1576 sense veure culminat el procés. Finalment, un personatge més en aquesta història: Alfons X de Castella, El Savi: el valor donat a l'any tròpic en les Taules alfonsíes de 365 dies 5 hores 49 minuts i 16 segons és el pres com a correcte per la Comissió del Calendari. Pedro Chacón, matemàtic espanyol, redacta el Compendium amb el dictamen de Lilio, recolzat per Clavio, i s'arriba al 14 de setembre de 1580 quan s'aprova la reforma, per portar-la a la pràctica l'octubre de 1582.
Al dijous -julià- 4 d'octubre de 1582 li succeeix el divendres -gregorià- 15 d'octubre de 1582. Deu dies desapareixen a causa que ja s'havien comptat de més en el calendari julià.
El calendari es va adoptar immediatament als països on l'Església Catòlica Romana tenia influència. Tanmateix, en països que no seguien la doctrina catòlica, tals com els protestants anglicans ortodoxos, i d'altres, aquest calendari no es va implantar fins a diversos anys (o segles) després. Malgrat que als seus països el calendari gregorià és l'oficial, les esglésies ortodoxes (excepte la de Finlàndia) segueixen utilitzant el calendari julià (o modificacions d'ell diferents del calendari gregorià).