Llofriu Wiki
Advertisement
Casc antic de Llofriu I

Mapa de localització del Casc antic de Llofriu


Sota el casc antic de Llofriu hi podria haver una antiga vila romana o fins i tot un antic poblat molt anterior a l'època medieval. El sector té el nom de A-17 i el terreny, 134 es podria excavar, ja que té prou motius perquè s'hi trobin restes romanes on més tard durant l'època medieval el terreny va servir de cementiri de l'esglèsia i també de cementiri del poble fins ben entrat segle XIX amb la construcció del Cementiri de Llofriu aquest finalitzat l'any 1895.

Descripció i Valoració[]

Accés[]

Pel camí asfaltat dit el "carrer del Ramal", a uns 300 metres trencat a mà dreta des de la carretera de Girona a Palamós.

Entorn[]

Petit poblat rural, situat en terreny planer i sobre els desnivells del marge esquerre de la riera de Llofriu, amb trama urbana d'origen medieval, estructurat al voltant de l'església parroquial de Sant Fruitós, reconstruïda al segle XVIII.

Tipus de jaciment[]

Materials romans encastats entre les pedres i el morter al voltant de l'espai sense edificar que hi ha al costat de tramuntana de l'església, de la casa situada a ponent i a la tanca d'obra que delimita el dit espai, construccions dels segles XVII al XIX. Els fragments no són gaire nombrosos, però tenen una certa varietat: àmfora, tègula, dolia, i paviment en opus testaceum. Cal suposar que els materials antics es trobaven a l'indret quan es bastiren aquestes edificacions. Només amb excavacions en aquests terrenys es podria esbrinar si el poble medieval es dreça sobre l'emplaçament d'una vil•la rústica romana. En tot cas, al lloc hi hauria explotació agrària a la dita època. Al mateix àmbit s'hi observen materials d'època medieval i posterior: terrissa grisa (d'ampli ventall cronològic) i ceràmica decorada bicolor (segles XIII o XIV) i vidrades més tardanes.

Casc antic de Llofriu II

Fotografia aerea amb l'ambit


Història[]

Restes identificades per Lluís Auquer, F. Torrent i Joan Badia l'abril de 1988. L'església i el poblat són documentats l'any 1121, quan el clergue Berenguer Amat arribà al monestir de Sant Miquel de Cruïlles les cases que hi havia al costat de l'església de Sant Fruitós de Llofriu. De l'església romànica en resta el testimoni d'uns fragments de la decoració de forja de la porta.

Excavacions realitzades[]

Cap. Tindria interès l'explotació arqueològica del terreny situat al nord de l'església i a l'entorn.

Bibliografia i documentación[]

  • BADIA, Joan. "Notes arqueològiques de la parròquia de Llofriu". Suplement Full Parroquial de Sant Martí de Palafrugell, n. 32, novembre 1988.
  • BADIA, Joan. "Sant Fruitós de Llofriu", infra "Catalunya Romànica", vol. Baix Empordà. 1989.
  • ESPADALÉ, J., ROCAS, Xavier: Noves aportacions al coneixement del territori de Palafrugell en època romana. Palacio Frugelli. Miscel•lània. Palafrugell.1989.
Advertisement