Llofriu Wiki
Registrar-se
 
(7 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
L'església de [[Església de Sant Fruitós|Sanct Fructuosi]] és esmentada l'any [[1121]] en el testament del clergue [[Berenguer Amat]] "senyor de Sant Sadurní de l'Heura", el qual deixà una propietat i les cases que hi havia al costat de l'església de Lofrid, al [[monestir de Sant Miquel de Cruïlles]].
 
L'església de [[Església de Sant Fruitós|Sanct Fructuosi]] és esmentada l'any [[1121]] en el testament del clergue [[Berenguer Amat]] "senyor de Sant Sadurní de l'Heura", el qual deixà una propietat i les cases que hi havia al costat de l'església de Lofrid, al [[monestir de Sant Miquel de Cruïlles]].
   
[[fitxer:Escut de Llofriu a l'esglesia de Llofriu.jpg|right|180px|thumb|Escut gravat a l'altar de Llofriu. Aquesta imatge va servir per el·lavorar l'escut actual.]]
+
[[fitxer:Escut de Llofriu a l'esglesia de Llofriu.jpg|right|180px|thumb|Escut gravat a l'altar de Llofriu. Aquesta imatge va servir per el·lavorar l'escut definitiu.]]
 
 
 
El primer text legislatiu català va ser el codi dels [[Usatges]], compilat pel comte Ramon Berenguer I, que, com s'ha dit sovint, va ser la primera constitució política d'un país europeu.
 
El primer text legislatiu català va ser el codi dels [[Usatges]], compilat pel comte Ramon Berenguer I, que, com s'ha dit sovint, va ser la primera constitució política d'un país europeu.
Línia 7: Línia 7:
 
==Història==
 
==Història==
 
 
L'any 1141 s'estableix a [[Barcelona]] [[l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem]] i es funda la [[col·legiata de Santa Anna]], que serà la seva seu.
+
L'any 1141 s'estableix a [[Barcelona]] [[Ordre del Sant Sepulcre|l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem]] i es funda la [[col·legiata de Santa Anna]], que serà la seva seu.
   
 
El [[priorat de Santa Ana]] esdevé un ric nucli territorial. L'any [[1194]] [[Alfons el Cast]] fa donació de [[Palafrugell]] i Llofriu al Sant Sepulcre ''...villam de Palafrugello et villam de Lofredo.'' per tal que amb els rèdits d'aquestes viles s'estableixin cinc sacerdots a Terra Santa. Aquests sacerdots, mentre Terra Santa no s'hagi recuperat, prestaran servei en les terres catalanes.
 
El [[priorat de Santa Ana]] esdevé un ric nucli territorial. L'any [[1194]] [[Alfons el Cast]] fa donació de [[Palafrugell]] i Llofriu al Sant Sepulcre ''...villam de Palafrugello et villam de Lofredo.'' per tal que amb els rèdits d'aquestes viles s'estableixin cinc sacerdots a Terra Santa. Aquests sacerdots, mentre Terra Santa no s'hagi recuperat, prestaran servei en les terres catalanes.
Línia 15: Línia 15:
 
[[fitxer:Escut de Llofriu.png|right|180px|thumb|Escut definitiu de Llofriu.]]
 
[[fitxer:Escut de Llofriu.png|right|180px|thumb|Escut definitiu de Llofriu.]]
   
Aquest escut està dividit en tres parts. La part mes inferior es el doble de gran que les dos pasrt superiors. L'escut está coronat per una ''corona'' de vila o poble.
+
Aquest escut està dividit en tres parts. La part mes inferior es el doble de gran que les dos pasrt superiors.
  +
  +
L'escut está coronat per una ''corona'' de vila o poble.
   
 
La part superior esquerra hi apareix un grapat de blat lligat d'or, en referencia al terme ''fructosi'' que significa fructuós, fertil, abundant. Aquest amblema també hi surt a l'escut de [[Palafrugell]]. El grapat de blat esta superposat sobre un fons de gules, es a dir vermell.
 
La part superior esquerra hi apareix un grapat de blat lligat d'or, en referencia al terme ''fructosi'' que significa fructuós, fertil, abundant. Aquest amblema també hi surt a l'escut de [[Palafrugell]]. El grapat de blat esta superposat sobre un fons de gules, es a dir vermell.
Línia 21: Línia 23:
 
La part superior dreta hi apareixen dos ceps de raïm d'or sobre argent, es a dir coler blanc.
 
La part superior dreta hi apareixen dos ceps de raïm d'or sobre argent, es a dir coler blanc.
   
La part inferior, que és igual de gran que las dos parts superiors juntes, apareixen cinc peixos d'or sobre uns fons de sinople, es a dir verd, el cual està atravessat per un [[Riera Grossa de Llofriu|riu]] atzur flanqueixat de d'argent.
+
La part inferior, que és igual de gran que las dos parts superiors juntes, apareixen cinc peixos d'or sobre uns fons de sinople, es a dir verd, el cual està atravessat per un [[Riera Grossa de Llofriu|riu]] atzur flanqueixat duna vora d'argent.
  +
 
Al vell mig de l'escut esta superpossat l'escut de l'[[Ordre del Sant Sepulcre]] elogiant els antics propietarios del terme de [[Llofriu]] que fou el [[priorat de Santa Ana]] de Barcelona, doncs aquest priorat pertenyia a aquesta ordre.
  +
 
Aquest escut es va elavorar a partir de documents històrics aportats per la el fons hisotirc de la [[Església de Sant Fruitós|Parròquia de Sant Fruitós de Llofriu]]. A l'altar de l'Esglesia de Llofriu hi ha gravat l'escut. Aquest gravat es la pirmera imatge de l'escut que ens dóna la idea de com seria segons els documents i testimonis històrics aportats.
   
  +
== Vegeu també ==
Al vell mig de l'escut esta superpossat l'escut del sant sepulcre elogiant els antics propietarios del terme de [[Llofriu]] que fou .
 
   
  +
* [[Bandera de Llofriu]]
Aquest escut es va elavorar a partir de documents històrics aportats per la el fons hisotirc de la [[Església de Sant Fruitós|Parròquia de Sant Fruitós de Llofriu]]. A l'altar de l'Esglesia de Llofriu hi ha gravat l'escut. Aquest gravat es la pirmera imatge de l'escut que ens dóna la idea de com seria segons els documents i testimonis històrics aportats.
 
   
   

Revisió de 07:58, 4 març 2013

L'església de Sanct Fructuosi és esmentada l'any 1121 en el testament del clergue Berenguer Amat "senyor de Sant Sadurní de l'Heura", el qual deixà una propietat i les cases que hi havia al costat de l'església de Lofrid, al monestir de Sant Miquel de Cruïlles.

Escut de Llofriu a l'esglesia de Llofriu

Escut gravat a l'altar de Llofriu. Aquesta imatge va servir per el·lavorar l'escut definitiu.

El primer text legislatiu català va ser el codi dels Usatges, compilat pel comte Ramon Berenguer I, que, com s'ha dit sovint, va ser la primera constitució política d'un país europeu.

Història[]

L'any 1141 s'estableix a Barcelona l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem i es funda la col·legiata de Santa Anna, que serà la seva seu.

El priorat de Santa Ana esdevé un ric nucli territorial. L'any 1194 Alfons el Cast fa donació de Palafrugell i Llofriu al Sant Sepulcre ...villam de Palafrugello et villam de Lofredo. per tal que amb els rèdits d'aquestes viles s'estableixin cinc sacerdots a Terra Santa. Aquests sacerdots, mentre Terra Santa no s'hagi recuperat, prestaran servei en les terres catalanes.

Descripció de l'Escut[]

Escut de Llofriu

Escut definitiu de Llofriu.

Aquest escut està dividit en tres parts. La part mes inferior es el doble de gran que les dos pasrt superiors.

L'escut está coronat per una corona de vila o poble.

La part superior esquerra hi apareix un grapat de blat lligat d'or, en referencia al terme fructosi que significa fructuós, fertil, abundant. Aquest amblema també hi surt a l'escut de Palafrugell. El grapat de blat esta superposat sobre un fons de gules, es a dir vermell.

La part superior dreta hi apareixen dos ceps de raïm d'or sobre argent, es a dir coler blanc.

La part inferior, que és igual de gran que las dos parts superiors juntes, apareixen cinc peixos d'or sobre uns fons de sinople, es a dir verd, el cual està atravessat per un riu atzur flanqueixat duna vora d'argent.

Al vell mig de l'escut esta superpossat l'escut de l'Ordre del Sant Sepulcre elogiant els antics propietarios del terme de Llofriu que fou el priorat de Santa Ana de Barcelona, doncs aquest priorat pertenyia a aquesta ordre.

Aquest escut es va elavorar a partir de documents històrics aportats per la el fons hisotirc de la Parròquia de Sant Fruitós de Llofriu. A l'altar de l'Esglesia de Llofriu hi ha gravat l'escut. Aquest gravat es la pirmera imatge de l'escut que ens dóna la idea de com seria segons els documents i testimonis històrics aportats.

Vegeu també[]