El trenet que unia Palamós amb La Bisbal al seu pas per Llofriu, anys 10?
Història
Després de diferents projectes d'un ferrocarril de via ampla que unís Palamós amb Girona, finalment s'optà per un ferrocarril de via estreta, de 75 cm. El 30 de novembre de 1884, sota el patrocini del palamosí August Pagès i Ortiz, es constituí la societat Tranvía del Bajo Ampurdán, mitjançant 2.000 accions de 500 pessetes aportades per veïns de Palamós, Palafrugell, la Bisbal, Calonge i, en menor grau, Barcelona.
El 23 de març de 1887 s'inaugurà el tram Palamós-Flaçà, per poder enllaçar amb el ferrocarril de via ampla de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, conegut com El Tren Gros.
El 8 de novembre de 1905 l'empresa fou adquirida per la companyia belga Societé Anonyme de Chemins de Fer Économiques en Catalogne.
El 26 de juny de 1921 s'inaugurà el tram Flaçà-Girona.
El 8 de setembre de 1922 Josep Maria Lacoma i Buxó, baró de Minguella, adquirí l'empresa per 350.000 pessetes. Al cap de poc s'associà amb Pascual de Zulueta i formaren la societat Ferrocarriles Económicos Españoles S.A.
El 16 de març de 1928 s'inaugurà el tram Girona-Banyoles.
Els anys 1928-1930 foren els millors en la història de la línia, entre altres motius per l'Exposició Internacional de Barcelona.
L'any 1931, el ferrocarril entrà en una gran crisi. El 1936 la Generalitat va promoure un acord entre la Companyia i els treballadors perquè aquests portessin l'explotació del ferrocarril. Fou així com es creà la Cooperativa Obrera de Transports del Baix Empordà (C.O.T.B.E.) Tots els empleats van fer una petita inversió. Es compraren autocars per fer el transport de passatgers per carretera i reservar el ferrocarril per a les mercaderies. La companyia tingué la mala fortuna de començar el servei el 18 de juliol de 1936.[1]
El 31 de juliol de 1938, representants del Consejo Nacional de Ferrocarriles es reuniren amb els corresponents de la C.O.T.B.E. per fer l'acta d'incautació del ferrocarril. Després de la guerra aquests treballadors que havien format la cooperativa -abans del conflicte bèl·lic- van ser considerats rojos i foren enviats a altres ferrocarrils de via estreta de fora de Catalunya.
En acabar la guerra el tren estava completament en ruïnes, amb estacions i ponts destruïts i el material mòbil abandonat. El 1941 passà a l'organisme Explotación de Ferrocarriles por el Estado (E.F.E.) i passà a denominar-se Ferrocarril Palamós-Gerona-Bañolas (P.G.B.).
El 24 de novembre del mateix any es reprengué el transport de mercaderies entre Palamós i Flaçà.
A partir de 1945 s'iniciaren accions per electrificar-lo i modernitzar-lo, i fins i tot es va fer un estudi per construir un ramal de via ampla entre Flaçà i Palamós, però l'Estat no hi tenia cap interès i inicià les gestions per clausurar-lo. Per evitar-ho es desencadenà una gran campanya a nivell institucional. Els ajuntaments de la comarca, amb l'alcalde de la Bisbal, Martí Piera, al davant, les cambres de comerç i la Diputació s'oposaren dràsticament a la clausura. Però fou en va.
El Tren Petit féu el seu darrer viatge el 29 de febrer de 1956.
El traçat
El Tren Petit circulava sobre la carretera, compartint l'espai amb autocars, camions i tota mena de vehicles, fet que anticipà la seva mort. Només se n'apartava per entrar a Palafrugell, on tenia un ramal que duia a la bòbila de la fàbrica de suro Armstrong, i en l'indret anomenat els revolts de Torrent, ja que la carretera feia moltes giragonses. A Girona, al Pont Major, per agafar millor un revolt a l'entrada de Sarrià de Ter, la via anava de dreta a esquerra, i això provocà un xoc amb un cotxe que va veure com el tren se li tirava a sobre.
Entrada en servei dels diferents trams:
| Data | secció | Longitud (km) |
| 23 de març de 1887 | Flaçà-Palamós | 33,0 |
| 7 de juliol de 1921 | Girona-Flaçà | 16,0 |
| 15 de març de 1928 | Pont Major-Banyoles | 14,0 |
Bibliografia
- Salmerón i Bosch, Carles: El Tramvia del Baix Empordà: història del ferrocarril Palamós-Girona-Banyoles, Edició d'autor, 1985.
- Arxiu personal de Joaquim Ramonet Rovira, maquinista i cap de tallers i tracció del Tren Petit
- ↑ 18 de juliol de 1936: data del cop militar que provocà la guerra civil espanyola.