LLOFRIU | |
---|---|
Sector de Llofriu | |
Comarca: | Baix Empordà |
Municipi: | Palafrugell |
Codi Postal: | 17124 |
Superficie Sector: | 0,78 km² |
Superficie Total: | 10,19 km² |
Població Sector: - Total - Densidad |
(2009) 94 120,51 hab/km² |
Població Total: - Total - Densidad |
(2009) 298 29.24 hab/km² |
Llofriu és un nucli de població i també un territori o barri de Palafrugell, també anomenat localitat, associat al municipi de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà, de la provincia de Girona, Catalunya dins de l'estat espanyol. Al 2003 es vam estblir els seu límits i es va descubrir que tenia 7,5 kilómetros cuadrats i el 2005 una població estable de uns 294 habitants variant sobretot a l'estiu fins arribar a triplicar tal cantidat.
L'església parroquial de Sant Fruitós, ja mencionada en el testament de Berenguer Amat l'any 1121, depengué del priorat de Santa Ana de Barcelona fins a la desamortizació (primer terç del segle XIX). Al voltant d'aquest esglèsia, es torven construïdes cases del segle XVII fins al segle XIX del núcli principal de la localidat de origen medieval. El 1995 la Generalidad de Cataluña va restaurà tot el conjunt de plaçes i carrers de Llofriu.
El orígen del topònim de Llofriu es germànic.
Al 2003 es creà una agrupació de veïnss per crear un "Entidad Municipal Descentralizada" (EMD) que vendría a ser un dels passos per aconsseguir, d'alguna manera, l'indepèndecia del municipio al que perteneix, que és Palafrugell.
Història[]
Segons l'historiador local Joan Badia, el nucli de Llofriu (nom d'origen germànic) té origen romà. S'han trobat fragments de terrisses romanes en els murs del costat de tramuntana de l'església, així com a les parets de tanca dels horts veïns.
Llofriu és anomenat Lofrid l'any 1061, com a possessió de Ramon Berenguer I, quan signà un conveni amb el cavaller Dalmau Bernat de Peratallada. Conveni pel qual l'esmentat cavaller havia de defensar les senyories de Palafrugell, Mont-ras i Llofriu. Així Llofriu quedava unit per un projecte comú de defensa als pobles amb els quals després formaria part d'un mateix territori.
L'església de Sanct Fructuosi és esmentada l'any 1121 en el testament del clergue Berenguer Amat "senyor de Sant Sadurní de l'Heura", el qual deixà una propietat i les cases que hi havia al costat de l'església de Lofrid, al monestir de Sant Miquel de Cruïlles.
El primer text legislatiu català va ser el codi dels Usatges, compilat pel comte Ramon Berenguer I, que, com s'ha dit sovint, va ser la primera constitució política d'un país europeu.
L'any 1141 s'estableix a Barcelona ll'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem i es funda la col·legiata de Santa Anna, que serà la seva seu.
El priorat de Santa Ana esdevé un ric nucli territorial. L'any 1194 Alfons el Cast fa donació de Palafrugell i Llofriu al Sant Sepulcre ...villam de Palafrugello et villam de Lofredo. per tal que amb els rèdits d'aquestes viles s'estableixin cinc sacerdots a Terra Santa. Aquests sacerdots, mentre Terra Santa no s'hagi recuperat, prestaran servei en les terres catalanes.
Al segle XII s'inicia una nova forma de govern a les ciutats de domini reial. Aquesta forma de govern arribarà més tard a les ciutats sotmeses a la jurisdicció senyorial, a les viles i als nuclis rurals. A Palafrugell, es troben referències a síndics i jurats a partir de 1368. El prior Joan de Prades fixà el govern de Palafrugell el 1418. Els síndics i consellers eren elegits cada any per la diada de Santa Anna per tots els caps de família del poble. Dels 6 síndics elegits 1 era de Llofriu, i dels consellers, 2.
L'església fou saquejada l'any 1638 pels homes de l'exèrcit castellà en represàlies del combat de Palafrugell (revolta dels veïns contra els soldats castellans de Felip IV allotjats a Palafrugell en resposta al pillatge i saqueig a què estaven sotmesos. Considerada com l'origen de la Guerra del Segadors).
Tot i que Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell, la parròquia de Sant Fruitós sempre ha estat independent. En els documents parroquials a partir del 27 de febrer de 1736 el clergue Joan Baptiste Jofre l'anomenà Llufriu, tot i que en les cites dels llibres anteriors que daten des del 1500 sempre l'havien anomenat Llofriu.
El 29 de setembre de 1931 mossèn Josep Birba va restablir el seu nom actual.
El règim senyorial del priorat de Santa Anna no es va acabar fins a la desamortització dels béns eclesiàstics a la primera meitat del segle XIX (1827?). A partir d'aquell moment començaren les eleccions de regidors i alcaldes de Barri (en substitució del Síndic).
Durant la Guerra Civil Espanyola l'alcalde de barri va anar perdent les seves funcions fins a quedar-se com a figura purament testimonial.
L'any 1979 es va constituir l'Associació de Veïns i Amics de Llofriu, recollint en el seu president la representació que abans havien tingut síndics o alcaldes de barri i com a resposta a la necessitat de tenir més representació autonòmica a l'Ajuntament de Palafrugell.
Geografia[]
El territori de Llofriu es una territori situat als peus del massís de Les Gavarres situat de nord-est de Catalunya, dins de la comarca del Baix Empordà`en el terme municipal de palafrugell. Llofriu té forma de cap i les distancies maximes del seu contron son de 3,5 quilòmetres i 4,15 quilòmetres. No obstant la seva superfície total és de 7,53 km², sense comptar Territori en discòrdia de Can Genoer, que arriba a tenir llavors 10,19 km² i una població de 298 habitants en el 2009 sense comptar 25 habitants del sector de Can Genoer.
Llocs d'interés i turisme[]
- Església de Sant Fruitós, reconstruida al 1751 o segle XVIII sobre l'antiga església romànica.
- Núcli antic, Interesant conjunt d'arquitectura popular, datat entre els segles XVII i el XIX. La casa més antigua datada es de 1764, al menys segons la seva inscripció de la porta principal.
- Cementiri, del 1895 i d'estil neoclàssic.
- La font de la Teula, es una font rica en ferro del 1907.
- Mas Pla, masia del segle XVII al segle XIX.
- Can Sabrià, masia de l'any 1805.
- Can Sabater, petit palau o casa pairal datada ja desde 1826.
Economía[]
L'economía de la localidad rau, tradicionalment, en l'agricultura y la ramadería, encara que avui en dia, la majoria de la gent de Llofriu traballa a Palafrugell i resta de la comarca en el sector de serveis.
Sectors[]
Llofriu té 4 sectors, i 1 en disputa situat a Forallac:
- Llofriu dona nom a tot el territori de Llofriu
- La Barceloneta
- L'Estació
- Roma i les Gavarres
- Can Genoer sector en discòrdia que forma part del terme de Forallac.
Festes i tradicions[]
Festa de la pela del suro[]
Durant la segona meitat del segle XX, la indústria del suro va ser el motor econòmic del municipi de Palafrugell. Per tal de transmetre aquesta antiga activitat, cada any s'organitza aquesta festa, a més de la possibilitat de veure com es pelen les alzines sureres, (acivitat central i motiu de la festa), també podem trobar diferents activitats de lleure i descoberta, com són els tallers,i demostracions, expocicions, i un programa d’activitats per conscienciar-nos sobre la vulnerabilitat dels boscos.
Aquesta festa es duu a terme el dissabte abans de la revetlla de Sant Joan.
Festa Major de Llofriu[]
La festa major consta de tres dies d'activitats per a tota la família. Una de les activitats més destacades és l'Olimpíada de pagès on hi participen grans, joves i també els més menuts. Tracta de traginar carretilles, menjar síndria sense les mans i d'altres per aconseguir un premi. També s'organitza un xocolatada i un espectacle de circ per els més petits entre d'altres activitats.
Festa de l'Homenot i la gent gran[]
La festa de l'homenot tracta de distingir les persones amb més edat del poble com a reconeixament al seu lligam amb el poble.
Festa petita de Llofriu 2011[]
Aquesta festa es sol cel·lebrar al mes de gener de l'any.
Esports[]
Les Bitlles catalanes[]
A Llofriu és tradició aquest esport i des del 2001 que existeix el Club de Bitlles Catalanes Llofriu. Fa uns anys que l'Ajuntament de Palafrugell va habilitar un espai on poder practicar i dur a terme aquest esport, ja que aquest esport s'havia centralitzat al poble de Mont-ras sent difícil poguer arribar a difondre aquest esport arreu de la província. Durant el 2005 la Federació Catalana de bitlles i bowling va crear una nova lliga a Catalunya. La lliga nacional o divisió d'honor, on participen equips d'arreu del principat. El CBCLL va ser el primer i únic equip de la província de Girona en participar-hi.
Futbol[]
A Llofriu hi ha tant sols un camp de futbol no reglamentari amb unes dimensions de 60 x 45 metres aproximadament i s'hi solen jugar partits cuasi tots els caps de setmana. Per la festa major es fan partits contra altres equips, no professionals, i normalment es sol jugar contra l'equip de la barceloneta encara que l'any 2010 a la festa major es va jugar contra els amics del Perú. Al ser un camp improvitsat no disposa de grades. Va començar a ser un camp de futbol pels voltants de 1989 peró no es va convertir com a tal fins l'any 1990 quan el propietari de aquell camp el va cedir a l'ajuntament.
Comunicacions[]
La forma habitual per arribar a Llofriu es per carretera C-66, ja sigui amb cotxe propi o amb l'autobús de línea regular de la empresa SARFA. El territori de Llofriu està atravessat per dos carrateras comarcals la C-31 i la C-66.
- La C-66 ,l'actual carretera que travessa el veïnat de la Barceloneta de Llofriu és l'arteria principal de comunicació de la zona.
- El projecte de desdoblament de la carretera C-31 i C-66 (Anella de les Gavarres) que promou la Generalitat de Catalunya afectarà la zona nord de la Barceloneta, l'actual carretera passarà d'un carril per sentit a dos.
Curiositats[]
- En el cementirti es troba enterrat l'escriptor Josep Pla.
- En el cementeri es troba enterrat un nen autista enterrat l'any 1921.
- Hi ha un camì anomenat Camí del Gos Negre.
Símbols[]
- L'Escut de Llofriu L'Escut de Llofriu.
- Bandera de Llofriu La Bandera de Llofriu.